Sense telèfons. Sense electricitat. Sense distraccions. Només expressió humana.
CATALÀ [English below, castellano abajo]
El compositor reusenc Joan Arnau Pàmies presenta I vam veure les estrelles una altra vegada, una nova obra de llarga durada per a piano sol. Aquesta peça inaugura el díptic Futur, un projecte ambiciós en dues parts que culminarà a la tardor de 2026 amb l’estrena de la segona obra al Círcol de Reus. Aquest esdeveniment marcarà també la cloenda de la residència de Pàmies com a compositor convidat de l’Associació de Concerts de Reus durant les temporades 2024-25 i 2025-26.
El títol de l’obra és una reinterpretació de l’últim vers de L’Infern de Dante Alighieri: «E quindi uscimmo a riveder le stelle». Aquest vers marca la sortida del poeta i el seu guia de les tenebres infernals, una tornada a la llum després del trànsit pel dolor. En aquest context, la frase pren un significat contemporani: l’obra neix com a resposta musical a l’apagada energètica que va afectar la península Ibèrica el 28 d’abril de 2025. En aquella nit d’absència d’electricitat i comunicacions, moltes persones van alçar els ulls i, potser per primer cop en molt de temps, van redescobrir un cel ple d’estrelles.
L’artista apareix sol, sense electricitat, i pràcticament a les fosques, només acompanyat de quatre espelmes. Una experiència íntima i radicalment desproveïda de qualsevol mediació digital o avanç tècnic recent. No hi ha pantalles, no hi ha intel·ligència artificial, no hi ha amplificació. Només el compositor i pianista, en directe, que obre un diàleg nu entre l’instrument i el públic.
L’obra es desplega com una sèrie de temes seguits per variacions improvisades, que abracen una àmplia gamma expressiva. Hi conviuen passatges d’una intensitat romàntica gairebé wagneriana, ecos de lieder de Hugo Wolf, i moments en què emergeix la influència de la música estatunidenca que Pàmies ha estudiat i practicat: el free jazz, la improvisació lliure, la densitat harmònica i rítmica d’una tradició oberta a l’experimentació. Aquesta diversitat es manté sempre dins d’un paisatge sonor sostingut per una escolta atenta, on la llum tènue de les espelmes emmarca un espai de concentració i vulnerabilitat. El piano, despullat d’ornamentacions, esdevé vehicle d’una comunicació directa, i convida el públic a una experiència estètica inigualable.
El díptic Futur és una obra radicalment contemporània que rebutja tant els estereotips estètics com les fórmules buides del mercat musical més banal. El projecte aposta per una escolta profunda però transformadora, on la música esdevé espai de pensament i d’experiència vital. En un món saturat de soroll i distraccions, Futur proposa una altra manera d’existir: més atenta, més present, més honesta.
I vam veure les estrelles una altra vegada (2025)
I. Introducció: claror
II. Variació γ: descens
III. Tema α: pertorbació
IV. Variació β: confusió
V. Interludi: penombra
VI. Variació α: serenitat
VII. Tema β: definició
VIII. Tema γ: ascens
IX. Epíleg: i vam veure les estrelles una altra vegada
Joan Arnau Pàmies, piano
Cera Reus, il·luminació
Quatre Punts Estudi, escenografia
No phones. No electricity. No distractions. Only human expression.
ENGLISH [castellano abajo]
Composer Joan Arnau Pàmies presents I vam veure les estrelles una altra vegada (and we saw the stars once more), a new long-form work for solo piano. This piece marks the beginning of Futur, an ambitious two-part project that will culminate in the fall of 2026 with the premiere of the second work at the Círcol de Reus, Catalonia. This event will also mark the conclusion of Pàmies’s tenure as composer-in-residence with the Reus Concert Association during the 2024–25 and 2025–26 seasons.
The title of the work is a reinterpretation of the final verse from Dante Alighieri’s Inferno: “E quindi uscimmo a riveder le stelle” (“And then we emerged to see the stars once more”). This line marks the poet and his guide’s exit from the darkness of Hell—a return to light after a journey through suffering. In this context, the phrase takes on a contemporary meaning: the piece was conceived as a musical response to the power outage that affected the Iberian Peninsula on April 28, 2025. On that night, in the absence of electricity and communication, many people looked up and, perhaps for the first time in a long while, rediscovered a sky full of stars.
The artist appears alone, without electricity, and almost entirely in darkness—lit only by four candles. It is an intimate experience, radically stripped of any digital mediation or recent technological advancement. No screens, no artificial intelligence, no amplification. Just the composer and pianist, live, opening a bare dialogue between the instrument and the audience.
The work unfolds as a series of themes followed by improvised variations, encompassing a wide expressive range. Passages of almost Wagnerian romantic intensity coexist with echoes of Hugo Wolf’s lieder, alongside moments shaped by the influence of American music that Pàmies has studied and practiced—free jazz, free improvisation, and the harmonic and rhythmic density of a tradition open to experimentation. This diversity is held together within a sonic landscape that demands careful listening, framed by the dim candlelight that creates a space of focus and vulnerability. Stripped of ornamentation, the piano becomes a vehicle for direct communication, inviting the audience into a singular aesthetic experience.
The Futur diptych is a radically contemporary work that rejects both aesthetic clichés and the empty formulas of the most banal corners of the music industry. The project calls for deep, transformative listening, where music becomes a space for thought and lived experience. In a world saturated with noise and distraction, Futur offers a different way of being: more attentive, more present, more honest.
I vam veure les estrelles una altra vegada (2025)
I. Introducció: claror
II. Variació γ: descens
III. Tema α: pertorbació
IV. Variació β: confusió
V. Interludi: penombra
VI. Variació α: serenitat
VII. Tema β: definició
VIII. Tema γ: ascens
IX. Epíleg: i vam veure les estrelles una altra vegada
Joan Arnau Pàmies, piano
Cera Reus, lighting
Quatre Punts Estudi, stage design
Sin móviles. Sin electricidad. Sin distracciones. Solo expresión humana.
CASTELLANO
El compositor reusense Joan Arnau Pàmies presenta I vam veure les estrelles una altra vegada (y volvimos a ver las estrellas), una nueva obra de larga duración para piano solo. Esta pieza marca el inicio de Futur, un ambicioso proyecto en dos partes que culminará en otoño de 2026 con el estreno de la segunda obra en el Círcol de Reus. Este evento coincidirá también con el cierre de la residencia de Pàmies como compositor invitado en la Associació de Concerts de Reus durante las temporadas 2024–25 y 2025–26.
El título de la obra es una reinterpretación del último verso del Infierno de Dante Alighieri: «E quindi uscimmo a riveder le stelle» («Y entonces salimos a volver a ver las estrellas»). Este verso marca la salida del poeta y su guía de las tinieblas infernales: un regreso a la luz tras el tránsito por el dolor. En este contexto, la frase adquiere un significado contemporáneo: la pieza nace como respuesta musical al apagón energético que afectó a la península ibérica el 28 de abril de 2025. En aquella noche sin electricidad ni comunicaciones, muchas personas alzaron la vista y, quizá por primera vez en mucho tiempo, redescubrieron un cielo lleno de estrellas.
El artista aparece solo, sin electricidad, y prácticamente a oscuras, acompañado únicamente por cuatro velas. Una experiencia íntima y radicalmente desprovista de cualquier mediación digital o avance tecnológico reciente. No hay pantallas, no hay inteligencia artificial, no hay amplificación. Solo el compositor e intérprete, en directo, abriendo un diálogo desnudo entre el instrumento y el público.
La obra se despliega como una serie de temas seguidos por variaciones improvisadas, que abarcan un amplio espectro expresivo. Conviven pasajes de una intensidad romántica casi wagneriana, ecos de lieder de Hugo Wolf, y momentos en los que emerge la influencia de la música estadounidense que Pàmies ha estudiado y practicado: el free jazz, la improvisación libre, la densidad armónica y rítmica de una tradición abierta a la experimentación. Esta diversidad se sostiene siempre dentro de un paisaje sonoro que exige una escucha atenta, donde la tenue luz de las velas enmarca un espacio de concentración y vulnerabilidad. El piano, despojado de ornamentación, se convierte en vehículo de una comunicación directa, invitando al público a una experiencia estética inigualable.
El díptico Futur es una obra radicalmente contemporánea que rechaza tanto los estereotipos estéticos como las fórmulas vacías del mercado musical más banal. El proyecto apuesta por una escucha profunda pero transformadora, donde la música se convierte en un espacio de pensamiento y de experiencia vital. En un mundo saturado de ruido y distracciones, Futur propone otra forma de estar: más atenta, más presente, más honesta.
I vam veure les estrelles una altra vegada (2025)
I. Introducció: claror
II. Variació γ: descens
III. Tema α: pertorbació
IV. Variació β: confusió
V. Interludi: penombra
VI. Variació α: serenitat
VII. Tema β: definició
VIII. Tema γ: ascens
IX. Epíleg: i vam veure les estrelles una altra vegada
Joan Arnau Pàmies, piano
Cera Reus, iluminación
Quatre Punts Estudi, escenografía
Joan Arnau Pàmies 